El trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA) és una condició del neurodesenvolupament d’origen neurobiològic, que s’inicia a la infància i perdura al llarg del cicle vital. Aquesta condició implica dificultats, amb major o menor grau, en les àrees de comunicació social recíproca, així com la presència de patrons de comportaments i interessos repetitius, restringits i/o estereotipats.
Algunes persones amb autisme, poden requerir sistemes de comunicació alternativa i/o augmentativa com a suport per a millorar les seves habilitats comunicatives, així com la percepció, comprensió i l’accés a la informació de l’entorn.
Per contra de la falsa creença existent vers els sistemes augmentatius i/o alternatius de la comunicació, la implementació d’un SAAC no limita el desenvolupament del llenguatge oral. El suport visual resulta un facilitador pel seu aprenentatge i desenvolupament.
Oferir un mètode de comunicació a la persona amb autisme, ja sigui augmentatiu, que té com objectiu augmentar i potenciar el llenguatge, com alternatiu, que té com a objectiu substituir la parla per la seva absència o escassetat, permetrà minimitzar l’impacte negatiu (a nivell personal, social i familiar) que suposa per la persona amb autisme no poder comunicar, expressar ni compartir interessos, sentiments i/o necessitats.
La comunicació augmentativa i/o alternativa pot incloure diferents sistemes de símbols, tant gràfics (fotografies, dibuixos, pictogrames, paraules o lletres) com gestuals (mímica, gests o signes manuals). El sistema de símbols emprat ha d’adequar-se a les necessitats de la persona, així com s’ha d’escollir en funció de l’edat i les habilitats motrius, cognitives i lingüístiques que presenta.
Un dels sistemes de comunicació més emprats a consulta i, amb una major evidència científica, és el sistema PECS (Picture Exchange Communication System), un sistema de comunicació alternatiu i/o augmentatiu que es basa en l’intercanvi d’imatges, a partir d’un aprenentatge estructurat i funcional.
També existeixen altres eines i ajudes visuals, que poden facilitar la comprensió, la percepció, l’accessibilitat i la comunicació a les persones amb autisme, donades la seva estabilitat, estructura i permanència: agendes i calendaris visuals, històries o guions socials, seqüències d’imatges i temporalitzadors visuals del temps.
Els suports visuals han de presentar-se seguint els següents criteris:
- Organització visual, per facilitar la realització i la comprensió d’una tasca i/o situació social.
- Instruccions visuals, per ensenyar la seqüència de passos específics que ha de seguir la persona amb autisme per completar una tasca.
- Claredat visual, per captar l’atenció de la persona amb autisme cap a la informació útil i rellevant.
És important comprendre les necessitats que presenten les persones amb autisme, per oferir els suports més adequats. Un entorn més estructurat, comprensible i previsible dóna més seguretat i predictibilitat a la persona amb autisme, minimitzant els problemes de comunicació i reduint els seus nivells d’ansietat. Per tant, possibiliten l’accés a la informació i millora el seu benestar, la seva autonomia i la seva qualitat de vida.
ROSA TARRIDA- Logopeda especialista en TEA
