El logopeda és el professional sanitari que s’encarrega de la prevenció i rehabilitació de les alteracions de la comunicació, el llenguatge, la parla, la veu, l’audició i de les funcions orals associades (respiració, masticació i deglució).
Un nen pot arribar en mans d’un logopeda perquè o bé els mateixos pares o bé el pediatre o la mestra de l’escola observen algun dèficit o alteració en el seu llenguatge, parla o comunicació, donen la veu d’alarma i acaben derivant al nen o nena a un centre especialitzat per una valoració de les possibles dificultats o carències que existeixin.
El que m’agradaria poder transmetre en aquest article és la consciència que hem de tenir tots vers un nen amb problemes en el desenvolupament del llenguatge oral (conegut com a Trastorn Específic del Llenguatge (TEL) o actualment com Trastorn del Desenvolupament del Llenguatge (TDL). Les seves dificultats aniran sempre més enllà de no conèixer suficient vocabulari, no poder organitzar els sons per emetre paraules de forma intel·ligible o organitzar les paraules per poder elaborar frases i expressar-se amb claredat. És evident que hi ha unes limitacions en l’àmbit lingüístic però, què comportaran aquestes limitacions en la vida del meu fill?
Les limitacions de llenguatge provoquen o generen dificultats en la comunicació i en els aprenentatges. A més, si aquests infants no poden expressar correctament els seus desitjos, idees o sentiments, ni compartir informacions ni tampoc estats mentals (intencions, emocions, esdeveniments…), i si sumem que, a més a més, no poden entendre consignes, converses i explicacions, entenem que els serà molt difícil relacionar-se amb els altres i tenir una bona autoimatge i autoestima.
Pel que fa al desenvolupament social, segons diversos estudis, un nen amb dificultats de llenguatge tindrà limitacions en les interaccions socials. Per tant ens trobarem amb nens que comparteixen el joc amb els altres nens quan hi predomina l’acció versus el llenguatge, nens que tenen tendència a participar en menor grau en les activitats socials i a tenir menys amics, nens amb poques habilitats socials (i amb més risc de trobar-se aïllats), nens que produeixen moltes respostes no-verbals i poques interaccions i respostes lingüístiques i nens que tenen limitacions quan el llenguatge és mediador (per exemple en les negociacions, en reparar malentesos, en compartir estats mentals, en expressar sentiments o en regular la conducta dels altres).
Respecte al desenvolupament personal, existeix un perfil de nen amb poca confiança sobre les seves pròpies possibilitats, conscient de les dificultats que té per comunicar-se amb els altres, que pot mostrar fragilitat emocional (manifestada en conductes d’irritació, rebuig, passivitat, tristesa…), que pot ser un nen insegur (i per consegüent fàcilment influenciable) i que pot fatigar-se o angoixar-se amb més facilitat davant de determinades situacions que li suposen un sobreesforç.
Per últim, quines repercussions poden tenir en els aprenentatges escolars? Les limitacions de llenguatge poden comportar dificultats per comprendre consignes, ordres o preguntes a classe; dificultats per adquirir nou vocabulari; dificultats per memoritzar dites, cançons, poemes…; dificultats per recordar seqüències i sèries (com els números o els dies de la setmana); dificultats en l’accés al llenguatge escrit i l’aprenentatge de la lectoescriptura; entre d’altres.
Davant de totes aquestes limitacions que es poden produir (en l’àmbit d’aprenentatges escolars, en l’àmbit personal i en l’àmbit social) a part de les evidents limitacions lingüístiques (fonètica, fonologia, morfosintaxi, semàntica…) és evident que hem de fer front a aquestes carències, sent molt important poder iniciar un treball tan aviat com es pugui amb un nen amb dificultats en el desenvolupament del llenguatge, dut a terme per un logopeda especialitzat i sempre de la mà de la família i l’escola.
Marta Renau – Logopeda
